La teledetecció és un mètode basat en l'aparició d'una pertorbació (energia electromagnètica, camps gravitacionals, ones sísmiques,
etc.) en el que el procés o objecte estudiat es reprodueix en el medi i
que pot ser registrat per un objecte receptor. Posteriorment totes
aquestes dades seran processades i interpretades. La radiometria seria una disciplina que estudiaria la radiació electromagnètica emesa per aquests objectes i processos. Els intervals de l'espectre electromagnètic més utilitzats són el visible, l'infraroig i, en menor mesura, la regió de les microones.
Les tècniques de teledetecció inclouen l'aerografia (fotos aèries),
les tècniques geofísiques de mesures elèctriques, sísmiques o
radiomagnètiques, preses dels vaixells, avions o satèl·lits.
Les imatges obtingudes per la teledetecció poden ser analògiques o digitals.
Les càmeres de fotos i televisió tradicionals proporcionen informació
gràfica en forma d'imatges analògiques. Tradicionalment es produeixen
parells de fotos estereoscòpics que donen sensació de relleu.
domingo, 16 de febrero de 2014
INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.
EL TELÈFON MÒBIL
El telèfon mòbil és un
dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions
mòbils de veu i dades. Funciona sobre una xarxa d'estacions base
especialitzades distribuïda pel territori, conegudes com a cel·les.
A més de la funció de veu estàndard d'un telèfon, els mòbils actuals
poden suportar molts serveis addicionals i accessoris, com els SMS per a missatges de text, correu electrònic, commutació de paquets per a l'accés a Internet, jocs, bluetooth, infrarojos (IrDA), càmera amb gravador de vídeo, i MMS
per enviar missatges amb fotos i vídeo. La majoria dels telèfons mòbils
es connecten a una xarxa d'estacions base (cel·les), que al seu temps
estan interconnectades amb la xarxa telefònica commutada (amb l'excepció de telèfons mòbils per satèl·lit).
El concepte d'una xarxa de ràdio cel·lular es va inventar l'any 1947 als Laboratoris Bell, però va ser l'any 1983 quan es van fabricar els primers equips als Estats Units. La ràdio cel·lular consisteix en una tècnica que ofereix telefonia mòbil en utilitzar un espectre electromagnètic.
El concepte d'una xarxa de ràdio cel·lular es va inventar l'any 1947 als Laboratoris Bell, però va ser l'any 1983 quan es van fabricar els primers equips als Estats Units. La ràdio cel·lular consisteix en una tècnica que ofereix telefonia mòbil en utilitzar un espectre electromagnètic.
LA TELEVISIÓ
La televisió abreujat TV, és un sistema de telecomunicació
per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a
distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de
la programació televisiva.
L'aparell utilitzat per a rebre la televisió és el televisor.
Internament té múltiples circuits electrònics, inclosos els que
sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests
circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. A part de la
televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per
rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d'alta definició (HDTV).
domingo, 2 de febrero de 2014
EL TELÈFON FIXE
El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so
(normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la
conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi
tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.
Al seu començament, la xarxa telefònica era totalment manual. Les trucades es realitzaven de la següent manera:
- La persona usuària despenja el telèfon
- Aquesta acció provoca l'aparició d'un avís a la central, mitjançant un indicador lluminós
- Un operador o operadora respon per tal d'anotar el número de telèfon amb que es vol contactar segons:
- Si el número corresponent depèn de la mateixa central, aleshores la connexió es farà en 'local'.
- Si no, l'operador o operadora truca a la central corresponent per tractar de fer l'enllaç amb la persona trucada.
- Una vegada la trucada s'ha connectat, es permet la comunicació entre les persones per part de les dues centrals.
El botó de trucada, ha estat progressivament reemplaçat per una
manovella. El seu rol és de produir una tensió elèctrica destinada a fer
saltar l'avís anunciador de la central. L'avantatge respecte al botó de
trucada és la supressió d'una de les piles incorporades a l'aparell de l'usuari, ja que el manteniment era particularment costós.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)